VICENT ESTEVE CUELLO (EL COTO)

El 2020 ha sigut un any fatídic per a Na Jordana. Un any  ple de pèrdues irreparables i a les acumulades fins ara , se suma una altra nogenmenys dolorosa, la teua company, amic i faller Vicent Esteve Cuello, cancerber de la nostra seu social i presència constant al casal en dies més de “vi que de roses”, és a dir, de treball, rutina i quefer quotidià que no de festa.

 Vas heretar el malnom de “Coto” del teu progenitor, benvolgut veí de la demarcació i del barri per la seua incontinència verbal. Mes tu, encara que eloqüent, vas ser més un home de fets que no de dits.
Duies sempre Na Jordana al cor, un cor malferit des de feia temps, però gran, molt gran, grandíssim i ple d’estima per a tots i totes nosaltres.
Lexicògraf d’un argot ben pecul·liar i faller farcit de vocables d’impossible etimologia mai no oblidarem el teu enginy per barrejar aleatòriament les més premeditades “espardanyaes” junt als més enrevesats cultismes que senties per boca dels més “normatius”.

Coto, vas ser únic per a la nostra Falla. Perquè de gent tan senzilla, entranyable i cordial com tu en fa falta molta en esta Festa.

Vicent, adéu! El “tic-tac” del bategar del teu cor és alhora el “tic-tac” del pas del temps, un temps que des què te n’has anat marca un abans i un després en Na Jordana.

Les maleïdes circumstàncies que ens imposa la pandèmia ens impedeixen assistir a totes i tots els teus fallers per dir-te adéu en persona, però una traca esclatarà per tu a la porta del casal i sàpies que en cada esclafit es trenca també un altre cor al si de Na Jordana.

El nostre condol a Xaro i resta de la família, que va ser, és i será per sempre com tu, art i part de la teua Falla.

Ens veure’m prompte, faller. Espera’ns “de huit a ocho en el cantó de la esquina”