SIMBOLS
L’ESCUT
Com a tota Associació Fallera, NA JORDANA, té un escut que la significa i distingix de la resta. El foc i el campanar de l’església de la Santísima Creu, coronat pel característic penell d’un àngel que domina el conjunt de la barriada del Carme, són els emblemas base a partir dels quals s’estructura la composició.
L’ESTENDARD
Al 1964, NA JORDANA, estrena l’estendard que hui dia causa l’admiració de propis i estranys, Sobre un fons neutre de color verd reproduix brodat l’escut. Un tòpic coronament d’orfebreria amb motius de rocalla remata el conjunt.
El verd és a més el color de Na Jordana, color que no és arbitrari i constituix el fons de l’escut d’armes dels Jordà, replobadors que es traslladaren a València amb el rei En Jaime arran de la conquesta i, familia a la qual -sembla ser- pertanyia Na Jordana (Sra. de Jordà), encara que no es posseix documentació rigorosa sobre esta dona i la seua vinculació a la plaça que va donar nom a la comissió fallera.
L'HIMNE
Al 1951 NA JORDANA estrena himne. Una agafadisa melodía de Rafael Martínez Coll amb lletra de Lluís Roig d’Alós constituirà des d’aleshores ençà un dels símbols d’identitat de l’Associació. De la partitura original únicament és perpetuarà un breu fragment i la tornada.
LA MASCOTA
Jordaneta, una imatge humanitzada del campanar del Carme abillat de valenciana a la postmoderna, és la mascota de l’Associació. Fou dissenyada per Víctor Valero el 1988.
EL GRUIXUT
Un humorista gràfic amb una sòlida trajectòria en l’Editorial Valenciana, Alfonso Alamar, dissenya la primera mascota de la comissió: un gruixut burgés amb esmòquing i copalta que representa la sort grossa de Nadal i esdevé el ganxo en les campanyes de captació de nous clients per a la venda de loteria contra reemborsament.
{oziogallery 590}