4_CULTURA_a.png

SPONSOR PRINCIPAL

PATROCINADORS

MOGUDES

NA JORDANA, s’ha caracteritzat per la seua iniciativa a l'hora de programar tota una sèrie d’actes públics que han tractat de complementar el programa oficial de festes i han constituït un referent per a la resta de comissions falleres.

NINOT MILLOR VESTIT  

Amb el propòsit de recuperar una tradició en vies d’extinció dins del procés de realització de falles: el costum d’abillar els ninots amb roba realitzada d’ex-profeso, NA JORDANA amb el patrocini de BANCAIXA , reprengué  durant els anys 1993, 1994, 1995 i 1999 una iniciativa que posà en marxa la revista Crónica durant l’època de la II República, el Concurs al Ninot Millor Vestit. Dissenyadors de moda, indumentaristes, periodistes, artistes, il·lustradors i representants del món de la festa com: Soledad Giménez (Presuntos Implicados), Emili Piera, Enrique Lodares, Víctor Valero, Maria Victoria Liceras, Rosario García Bernat, Lola Alfonso Sánchez, Rosita Amores, Empar Ferrer, Mª José Muñoz-Peirats, Carla Muñoz Antolí-Candela, Vicent Lladró, Enric Marzal, Francis Montesinos, Josep M. Sabater, les components del Equipo Límite o José García Poveda (“El Flaco”) composaren el jurat de les diferents edicions. La relació de grups i figures que obtingueren el premi en cadascuna de les convocatòries foren: El tribunal de les aigües, de la falla El Campot de l’Albufera (1993); el ninot que duia per lema Acupuntura, de la falla Blanqueries (1994); l’escena TIN-MAR disfresses, de la falla Palleter-Erudit Orellana (1995) i el grup Transvestits , de la falla la Mercé (1999).

{oziogallery 586}

LLUM I SO

Des què el 1979, l’enginyer industrial Rafael Gallent Lacomba, fundador i faller d’honor de la comissió, recuperara de forma experimental el moviment per a alguns ninots de la falla d’aquell any, l’aposta per reprende antics costums que bescanviaren el concepte de cadafal consagrat per la “tradició” ha estat contínua. A la falla d’aquell any li van succeir les del 1980 (Els jocs) i la del 1981 (Les batalles), també proveïdes de moviment. Quan entre 1990 i 1993, la comissió tornà a sol·licitar la col·laboració de Gallent, el recurs de movimentar figures o coronaments ja es trobava ben arrelat al món faller. Tres ninots indultats (1982, 1983 i 1984) i una falla municipal (1992) havien représ la iniciativa.

El 1990 NA JORDANA introduïa el concepte de falla espectacle tot i complementant el cadafal amb efectes àudio-visuals de so i de llum. En una època en què començaven a prodigar-se els parcs temàtics, la nostra comissió fou pionera a complementar els monuments amb tota mena d’efectes especials. Aviat, altres comissions imitaren esta iniciativa que, al nostre emplaçament es conjuminà amb animacions teatrals (cremà de la falla Ya semos europeos, 1990), cascades d’aigua, plantes naturals i projeccions cinematogràfiques (El melic del món, 1991), bandes sonores realitzades d’ex –profeso per compositors com Marcos R. Conde (Ojo, que la están peinando, 1933), i fins a espectales d’strip-tease al viu (El somni verd, 1992). L’escriptor Vicent Marqués, coneixedor d’esta iniciativa, en la seua novel·la Nit de foc recrea a la nostra demarcació una falla virtual.

FUM, FUM, FUM  

Fum per a fer festa, fum per a escalfar-se i fum, fum, fum per a celebrar amb tots el Nadal i l’entrada en un any tan emblemàtic per a Na Jordana com va ser el 2003.

“Fum, fum, fum” fou un projecte que integra la interpretació coral d’algunes de les peces més reeixides del cançoneret valencià de Nadal amb una mostra o exhibició de la roba tradicional d’hivern de les classes populars valencianes realitzada per Na Jordana al Centre Cultural La Beneficencia conjuntament amb el indumentarista Josep Manuel Sabater (L’Escarpidor). Tot barrejat amb àudio-visuals multimedia, que a través d’imatges, gravats i fonts pictòriques costumistes, impressionistes o modernistes, pretenien documentar i contextualizar en un temps o en una època concreta l’ús de cada peça de roba o de cada equipament.

{oziogallery 587}

MOSTRA FALLERA   

El 12 de març del 1983 NA JORDANA potser inaugurà la que fou la primera exposició monogràfica sobre la festa de les falles realitzada amb criteris científics. La  Mostra fallera es trobava estructurada en diverses unitats temàtiques. “Les teories romàntiques sobre l’origen de la festa” introduïen l’espectador en els precedents històrics dels actuals cadafals: des de les alimares al parot, passant pels ninots de tiro. “El racó del poeta” incloïa una relació dels llibrets guardonats amb el premi extraordinari Bernat i Baldoví de Lo Rat Penat amb els corresponents originals. En “Extra-extra” es mostrava un exemplar de cadascuna de les publicacions falleres editades des de començaments de segle fins al moment. “A propòsit dels a-propòsits” contextualitzava l’aportació de Na Jordana al Concurs de Presentacions falleres i mostrava per mitjà de maquetes algunes de les escenografies més sorprenents emprades per les comissions per a exaltar les seues falleres majors. “Les millors falles i figures de tots els temps” era una secció que alternava els esbossos de les falles plantades a Na Jordana des del 1951 amb sengles reportatges fotogràfics, l’un de Luis Vidal sobre els cadafals que des de començaments de segle van obtindre el primer premi de totes les categories i d’altre de José Muñoz sobre els ninots indultats.  La indumentària i la pirotècnia també es trobaven representades. Pioners del món de la investigació fallera com Enric Soler i Godes feren palesos els seus elogis i recolzaren la iniciativa.

{oziogallery 588}

 

TROBADA DE LA FESTA  

Des què el 1996 NA JORDANA organitzara la I Trobada de les Festes Populars de la Comunitat Valenciana com a activitat perifèrica a la temàtica del seu cadafal De la festa a la vespra, esta desfilada per la demarcació d’una selecció de grups folklòrics i festívols ha esdevingut una de les activitats més reeixides de la setmana fallera. La periodicitat de la proposta és triennal. El 1999, coincidint també amb el lema de la falla (Carnestoltes? Moltes voltes!) inclogué comparses carnestoltenques i grups d’aquells indrets del territori espanyol, on esta festa pagana es trobava ben arrelada, i el 2002 es féu coincidir amb la commemoració del cinquanta aniversari de la comissió en la secció especial.

TROBADA DE MÚSICA DEL MEDITERRANI  

Pel setembre del 1986 la Plaça del Portal Nou acollia la VI Trobada de Música del Mediterrani , organitzada per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de València.  Des d’aleshores ençà un rebetiko, composició musical grega interpretada per la banda de Vinalesa i amb lletra d’Albert García, ha esdevingut l’himne oficiós de la comissió. La peça duu per títol El meu Carme.

{oziogallery 589}

Representants

 

Monuments

 

Tirant de Lletra